Según cuenta esti cuentu, leyenda ó
refrán, seguramente basau en parte en fechos reales, paez ser que d'antiguo
cuando los inviernos eren muncho más duros que na actualidá, dellos ganaderos
del conceyu de Casu cuando teníen que baxar los sos animales de los montes de
dichu conceyu totalmente cubiertos de nieve, traslladabanse con ellos hacia la
Rasa de Lluces nel conceyu de Colunga, onde apenes cubría la nieve y había algo
de pastu pa los sos animales nos extensos terrenos comunales de dicha rasa
costera, pal  ganáu  era un aliviu y podíen sobrevivir al iviernu
pero los  ganaderos pasabenlo
verdaderamente mal pos nesti llugar nun teníen cases nin cabañes onde guarecese
de les inclemencies del tiempu, refugiandose en 
dalgún cabanu qu'ellos mesmos construyíen con cañes y rames d'árboles. 
Esta foma de vida tan dura, el friu,
la mala alimentación y la soledá, facien que dalgunos d'ellos sufrieren
allucinaciones y dacuando creyeren ver dalgún qu'otru pantasma y oyíen voces
del mas allá. 
Nuna ocasión a finales del mes  marzu unu d'estos ganaderos dempués de pasar
grandes dificultaes durante tol iviernu al ver qu'esti terminábase, qu'el so
ganáu sobreviviera, que'l  tiempu
ameyoraba y que llueu podría tornar a casa, exclamo mirando al cielo.
¡¡¡¡  A MARZU    CAGARZU 
YÁ NUN    TE TENGO MIEU    !!!!, 
¡¡¡¡ A MARZU    CAGARZU YÁ NUN      TE TENGO MIEU    !!!!,
Cuando termino les sos
exclamaciones quedose en silenciu y creyó escuchar una voz que-y dicía.  
¡¡¡¡ CON  OCHO DIS    QUE ME FALTEN  Y OTROS 
OCHO QUE ME EMPRESTE      EL  MIO 
HERMANU  ABRIL, TOVIA     TE VOI  FACER    
CASIN,  DIR  PA CASU CO LOS PELLEYOS A RECOSTIN !!!!  
Anque a finales de marzu termine
l'iviernu y empiece la primavera, tovia nun se podía cantar vitoria, pos durante
los últimos dis del mes de  marzu y los
primeros del mes d'abril, el tiempo podia ser totalmente invernizu, inclusu
caendo grandes nevaes.
No homenaxe y alcordanza
de les persones de Villaescusa ya finaes, que cuando yo era nenu cuntarome esti
y otros munchos cuentos, refranes e histories.

No hay comentarios:
Publicar un comentario